Ens traslladem

Hola amics,

Per raons pràctiques i tecnològiques ens em traslladat

http://ultimacasaesquerra.blogspot.com.es/

fins aviat.

Eva

Cadires

Fa 18 anys que vaig comprar les cadires de la cuina del pis de dalt, a part dels anys han estat usades fins a l'extenuació. Aquesta cuina és l'eix central de la  casa, s'hi cuina, s'hi menja, s'hi fan els deures, s'hi fan les petites reparacions, s'hi pren el cafè en companyia, s'hi veuen les noticies a la tele o els dibuixos mentre es berena, en definitiva s'hi viu!!

Per això ara, les pobres cadires, tenien aquest aspecte, havia saltat gran quantitat de pintura i la que quedava s'havia tornat d'un color esgrogueït realment lleig.

Vist de prop empitjora per moments.

El meu pare, va avançar-me feina, va desmotar tots els culs de les cadires, fins i tot va numerar-los per a assegurar-nos que encaixaven a les cadires quan els hi tornéssim a caragolar.

Vaig comprar pintura blanc brillant en esprai, i em vaig posar mans a la obra. Degut al fort vent vam passar de voler pintar-les al carrer a entrar-les en un magatzem per poder treballar, recorda posar-te la mascareta i que el lloc sigui el màxim de ventilat possible.

En la següent foto potser no s'aprecia massa però la banda dreta de la cadira en primer pla ja està pintada.

Amb 18 € he renovat les 6 cadires de la cuina, han quedat quasi com noves. 

Estic molt contenta amb el resultat i amb la inversió feta en les cadires!!

Sempre em sorprèn el que una mica de pintura pot fer per canviar o millorar la imatge de les coses.
Tu has fet alguna cosa semblant? m'ho ensenyes?

El pis de d'alt

Tinc un pis, ja fa uns mesos que està buit, i en pocs dies l'ocuparan uns nous inquilins, i per això ja fa unes setmanes que ens dediquem quasi per complert a deixar-lo apunt.

Evidentment no he fet fotos del procés. Mal cap el meu!!!!

Però t'explico algunes de les coses que hem fet.

Calia pintar, aquesta vegada hem fet tot el pis de color blanc (excepte la cuina, que ja era vermella, i l'hem tornat a pintar del mateix color), però abans de fer-ho calia treure les taques d'humitat i fongs,  on vaig comprar la pintura em van recomanar netejar la zona amb una esponja i lleixiu, i així ho vaig fer, però recordeu de posar-vos guants, els que em van veure les mans saben per què ho dic i els que no vau teniu la pena de veure-les, només dir-vos que el lleixiu crema.

Una altra cosa que hem fet ha estat pintar els radiadors. D'això si tinc alguna foto, però abans us volia ensenyar una foto molt personal. Fa quasi dos anys que tinc aquest espai i mai he posat una foto on no es veiés més que les mans, però aquest autoretrat no té desperdici.

Així doncs i  sense més preàmbuls aquesta sóc jo, pintant els radiadors amb pintura d'esprai i amb música a les orelles per a fer més agradable l'estona.

Els radiadors estaven molt tacats, i vaig trobar una pintura en esprai especial per a ells, resistent a la calor, i en vaig comprar uns quants pots i m'hi vaig posar desseguida. Les parets ja estan pintades, empaperem el voltant del radiador per no tacar res, el netegem de pols i brutícia i...

I aquí tens el canvi d'imatge, només hi ha una capa de pintura, es nota moltíssim, no?

L'esprai és un gran invent, d'aplicació molt ràpida, cobreix molt bé, s'eixuga de seguida, ... llàstima de la forta olor, si has de pintar amb esprai procura sempre que l'espai estigui el màxim de ventilat que possible.

I tu? què has pintat amb esprai? Ha canviat o millorat la imatge d'alguna cosa?

Mans inquietes

I quan arribem al nostre destí ens desfem en llàgrimes d'alegria, en abraçades, en petons, ...

Ens hem de posar al dia, hi ha tantes coses que et vull explicar, hi ha tantes coses que vull sentir, hi ha tantes coses que puc fer per tu, ara que sóc aquí.

I per tu també,

Hi ha tantes estones que podem aprofitar juntes,

                              

Et puc llegir contes, et puc gronxar, et puc pentinar, en podem divertir fent  cosetes

Tinc les mans inquietes, tinc el cap inquiet

Lluna, tens unes estisores, pegament, purpurina i sobretot, ganes?

Els regals viatgers

Una de les contradiccions de la vida és que no valorem tot allò que tenim fins que ho tenim lluny.

Sobretot quan parlem de família.

Sobretot quan hi ha si hi ha un nou membre aquí encara no coneixes.

Prepares el teu viatge, amb temps, amb ganes, amb il·lusió

També prepares la maleta, amb temps, ganes i il·lusió, l'omples de regals, per ells, per a que et tinguin una miqueta més aprop quan tornis cap a casa.

Hi ha tantes coses per explicar, per sentir, per disfrutar

Fins aviat, familia

La renovada banqueta

Em van regalar aquesta banqueta, ja fa temps, se li notava el potencial.

I pensa que les fotos no li fan justícia, estava pitjor del que sembla!

Decideixo canviar-li el color, últimament el blanc és el meu color, per a coses de casa. M'agrada la sensació d'espai i pau que dóna.

Clar que calia donar-li un toc amb el paper de vidre, per a fer la banqueta  més rústica, més meva!

Vaig trobar un gran tros de roba gruixuda, amb gruixuda vull dir que no és per a entapissar, però si prou dobla per a que no s'estripi. Aviat m'hauré de plantejar agafar la màquina de cosir i aprendre a fer coixins, ha sobrat molta tela.

Usem com a plantilla la roba que vam treure de la banqueta, d'aquesta manera no ens equivoquem amb les mides.

La presentem, hi queda perfecte.

La grapem.

I ja la tenim, com la veus?

Vaig dedicar-me a buscar una passamaneria que m'agradés, però només trobava coses amb lluentons i no m'acabaven de convéncer o amb uns colors que no feien per la banqueta renovada.
Vaig decidir-me per això, n'hi diuen viu. És tela tallada a l'esbiaix. A la merceria vaig comprar també un tub de pega per a roba.

D'aquesta manera amaguem les grapes.

Les taques de pegament desapareixen al assecar-se el producte, ja que és especial per a roba.

I ja està, ja la tenim acabada! 

Què et sembla, un bon canvi, no? Tu has renovat algun moble? Explicam'ho!
Què tinguis un bon dimecres.

Us desitgem un bon Nadal

Amb aquesta imatge us desitgem unes felices festes i un millor any nou.

I et preguntaràs ... per què tant aviat?
Doncs per que no puc deixar de recomanar-vos una coseta i ho he de fer amb temps, per si tu també la vols.

Mira't bé la fotografia, es genial l'avet que la meva amiga Montse m'ha portat, és genial per què es realment bonic i és útil, molt útil!!! és comestible! Ella ja em va donar la idea, jo només la copiaré, el posaré a la taula guarnida el dia de Nadal, serà part de la decoració i a l'hora dels postres.... ens el menjarem!

Em fa molta il·lusió poder-vos presentar aquest treball de la Montse, i si en vols un, només li has de fer comanda, i fa moltes altres coses dolces, fes-hi una ullada.